|
|
A mig camí del Pol Nord
1r Dia – Volem a Longyearbyen, l’assentament més important de Spitsbergen.
Presentació a l’aeroport de Barcelona on trobarem el guia d’Eurovacances que ens acompanyarà durant tot el viatge. Sortida del vol a Düsseldorf, on connectarem amb el vol charter nocturn de la companyia Hurtigruten que ens ha de portar fins a Longyearbyen, l’assentament més important de l’illa de Spitsbergen. Malgrat l’ambient d’última frontera que es respira als seus carrers i dels poc més de 1900 habitants que hi viuen, Longyearbyen compta amb tots els serveis que es podrien esperar d’una comunitat situada més al sud. Nit a bord.
2n Dia – Arribem a Longyearbyen, embarquem a bord del creuer polar MS Fram i naveguem les aigües de l’Isfjorden fins l’assentament miner de Barentsburg.
Aterrarem a Longyearbyen de matinada i ens traslladarem directament al vaixell MS Fram per començar la navegació a través de l’Isfjorden, el fiord més important de la costa oest de Spitsbergen. El nom de Spitsbergen, que significa pics escarpats, li va ser donat a l’illa l’any 1596 pel navegant holandès William Barents durant una expedició al mític passatge del Nord-est. Amb 39.044 quilòmetres quadrats, Spitsbergen és l’illa més gran de l’arxipèlag de Svalbard i el lloc de residència de la major part dels seus habitants. Des del tractat de Svalbard, signat l’any 1920, l’arxipèlag l’administra Noruega, tot i que el Tractat reconeix als països signataris el dret d’explotar comercialment els recursos naturals de les illes. Prova d’això són els diferents assentaments miners russos situats en diferents punts de l’arxipèlag, dels quals Pyramiden i Barentsburg són els més importants.
La nostra primera escala del viatge serà precisament Barentsburg. Localitzat a la costa est del Gronfjorden, un braç lateral de l’Isfjorden, aquest assentament va ser fundat l’any 1912 per una firma minera noruega. L’any 1920 la llicència minera va passar a una firma holandesa, i l’any 1932 l’explotació es va vendre a la companyia soviètica Trust Arktikugol i des de la caiguda de l’URSS opera de manera precària amb treballadors majoritàriament ucraïnesos. Actualment l’assentament compta amb uns 350 habitants que afronten amb incertesa el futur degut a l’esgotament progressiu de les mines. Durant la nostra estada a Barentsburg disposarem de temps lliure per passejar i explorar al nostre aire, visitar el petit museu local o entrar a la pintoresca botiga de records. Finalment tornarem a bord del MS Fram per continuar la navegació al llarg de la costa oest rumb a Horsund.
Allotjament i pensió completa a bord.
3r Dia – Visitem Horsund, al Parc Nacional del Sud de Spitsbergen, i descobrim un dels paisatges alpins més imponents de l’àrtic.
Aquest matí arribarem a Horsund, un dels fiords més bonics i espectaculars de Svalbard. El nom de Horsund engloba el fiord principal i tot un sistema de braços laterals farcits de glaceres i icebergs. Tot i ser més al sud que l’Isfiorden, el clima a Horsund és força més sever degut als corrents marins freds que arriben de la costa est de Spitsbergen. És aquest clima advers, però, el que ha fet créixer les glaceres, fent del paisatge alpí de Horsund un dels més espectaculars de l’Àrtic. La bellesa extraordinària del paisatge es veu complementada per la possibilitat de veure ossos polars. Aquests grans mamífers, típics de les zones polars de l’hemisferi nord, viuen de la caça de foques des del gel marí. Quan arriba l’estiu la majoria d’ossos es desplacen cap al nord tot seguint el límit de la banquisa i les zones de cria de les foques. A Horsund, però, la quantitat d’icebergs on descansar i criar fa que moltes foques es quedin durant l’estiu convertint-se en presa dels ossos polars que s’han quedat precisament per menjar-se-les. Actualment la zona de Horsund està integrada al Parc Nacional del Sud de Spitsbergen, que protegeix una antiga zona de caça on els ossos van ser intensament capturats fins la prohibició de l’activitat l’any 1973. Durant la navegació podrem observar els dramàtics penya-segats que es precipiten verticals cap al mar i les imponents glaceres de bellesa intimidant que descendeixen cap a les fredes aigües del fiord. Passarem el dia en aquest entorn extraordinari i per la tarda continuarem la navegació cap a Bellsund.
Allotjament i pensió completa a bord.
4t Dia – Desembarquem a Bellsund, ens acostem a Vårsolbukta i naveguem rumb a Kongsfjorden.
Avui el vaixell arribarà a Bellsund, la porta d’entrada al sistema de fiords dominat pels grans Mijenfjorden, Van Keulefjorden i Recherchefjorden. Durant la nostra estada a Bellesund tenim previst desembarcar a la península Ahlstrands o a la badia de Calypsobyen. El nom de Bellsund, que significa badia de la campana, prové del Klokkefjellet, un pic característic amb silueta de campana situat al sud de la badia. Bellsund va ser descobert i explorat l’any 1596 per William Barents però no va ser fins l’expedició del també holandès Jonas Poole de l’any 1610 que la badia rebria el seu nom actual. La caça de balenes començaria tot just dos anys més tard, quan es construí la que seria la primera estació balenera de l’arxipèlag de Svalbard. La rivalitat entre els baleners holandesos i britànics convertiria Bellsund en l’escenari de forts conflictes diplomàtics entre ambdós països fins ben entrat el segle XVII. Després de dinar navegarem cap a la bella Vårsolbukta, un indret de gran bellesa que rep el seu nom del motor de tall Vaarsol utilitzat per una expedició noruega que l’any 1914 va explorar la zona. Acabarem el dia tot navegant per la costa oest de Spitsbergen rumb al fiord de Kongsfjorden.
Allotjament i pensió completa a bord.
5è Dia – Naveguem pel Kongsfjorden, desembarquem a la base científica de Ny-Ålesund, sobrepassem els 80º de latitud nord.
Avui el vaixell arribarà a Kongsfjorden, un fiord majestuós excavat per les glaceres de Kongsbreen i Blomstrandbreen considerat per molts com el més bell de l’arxipèlag. Kongsfjorden, que significa la badia dels Reis, va ser descobert l’any 1610 per Jonas Poole i fou repetidament utilitzat per baleners britànics fins la meitat del segle XVII. El nom original era Koninks Bay, però l’any 1820 un error de transcripció del capità balener William Scoresby va convertir-lo en Kings Bay; un error que seria perpetuat anys més tard pels cartògrafs noruecs. Durant la nostra navegació pel Kongsfjorden intentarem visitar la zona de Krossjforden, un braç lateral del fiord principal que culmina amb la impressionant glacera de Lilliehöökbreen, de vuit quilòmetres d’amplada; també veurem la majestuosa glacera de Kongsbreen i descobrirem els seus característics nunataks anomenats Nora, Dana i Svea en honor als tres països escandinaus.
Desembarcarem a Ny-Alesund, un dels grans assentaments històrics de l’arxipèlag i la comunitat permanent més al nord del món. Els primers dipòsits de carbó es varen descobrir a la zona l’any 1909 i de seguida va començar l’explotació. L’any 1916 la llicencia va ser comprada per una firma d’Alesund, una ciutat del sud-oest de Noruega, i des de llavors l’assentament s’ha conegut amb el nom de Ny-Alesund, que significa la Nova Alesund. Tot i l’aïllament i les dificultats per extreure el carbó a més de mil metres de profunditat, les mines operaren amb èxit fins a principis dels anys 1960, quan una sèrie d’explosions van obligar a tancar definitivament la mina. Després d’uns anys convertida en ciutat fantasma, Ny-Alseund renaixeria com a base científica el 1966. Des d’aleshores, una població de 100 persones a l’estiu i de menys de 50 a l’hivern, viuen i treballen a la base, on hi ha representades institucions polars tant importants com el Norsk Polarinstitut de Noruega, l’Alfred Wegener Institut de Bremerhaven, el Netherlands Arctic Institut d’Holanda, l’Institut Polar Japonès o el British Antarctic Survey, entre d’altres. Durant la nostra estada passejarem pels carrers de la base, coneixerem la història de les mines de carbó al petit museu local i gaudirem del paisatge marcadament àrtic que envolta l’assentament. Disposarem de temps lliure fins la sortida del MS Fram i després reprendrem la navegació cap al nord.
Si les condicions del glaç ho permeten, el vaixell creuarà el paral·lel 80º N i ens aproparà a la remota illa de Moffen on podrem observar una colònia de morses. Intensament caçades durant dècades, les morses són actualment objecte d’estrictes mesures de protecció. Veurem les morses a distància des del mateix vaixell i després continuarem la navegació.
6è Dia – Arribem al fiord de Liefdefjorden i ens apropem a la imponent glacera Mònaco.
Aquest matí el vaixell arribarà a Liefdefjorden, un braç lateral del Woodfjorden, al nord de l’anomenada terra de Haakon VII, a l’extrem septentrional de Spitsbergen. Liefdejorden, que significa fiord de l’amor, deu el seu nom al balener holandès De Liefde – L’Amor – que durant anys va operar en aquestes aigües. Durant la navegació gaudirem de l’extraordinària bellesa del paisatge i estarem a l’aguait de la presència de fauna, especialment de rorquals, sempre actius en aquestes aigües, i de foques barbudes, que acostumen a prendre el sol sobre els petits icebergs procedents de la glacera Mònaco. Amb un front de varis quilòmetres d’amplada la glacera Mònaco domina amb la seva presència imponent la capçalera del fiord convertint el Liefdefjorden en un dels llocs imprescindibles de Svalbard. La glacera va ser batejada l’any 1899 en honor del príncep Albert de Mònaco després de la seva visita a Spitsbergen. La bellesa de les illes impressionaria profundament al príncep monegasc fins al punt de convertir-se en patrocinador de varies expedicions científiques a Svalbard. El MS Fram s’aproparà a la glacera perquè puguem gaudir de l’espectacularitat del front i després navegarà entre els nombrosos illots de la zona per observar les colònies d’ànecs Eider i, amb sort, óssos polars.
Allotjament i pensió completa a bord.
7è Dia – Entrem al Magdalenefjorden i visitem les restes de l’antiga estació balenera del segle XVIII.
Continuarem la navegació entrant al Parc Nacional del Nord-oest de Spitsbergen rumb al Magdalenefjorden, un dels fiords més famosos i espectaculars de tot l’arxipèlag de Svalbard. Amb cinc quilòmetres d’amplada i només vuit de longitud, el fiord està farcit d’icebergs i envoltat per un paisatge muntanyós de bellesa salvatge. Descobert l’any 1596 per l’explorador holandès William Barents, el fiord seria batejat en honor a Maria Magdalena, la patrona dels baleners bascos. Durant els segles XVI i XVII aquest fiord seria la base d’operacions de nombroses expedicions baleneres, tal i com testimonien les restes encara visibles de varies estacions, fins el punt de ser considerat el centre de la indústria balenera del nord de l’arxipèlag. Durant la nostra visita desembarcarem a Gravneset per veure l’antic cementiri dels baleners i conèixer les restes de l’estació del segle XVII. Finalment retornarem a bord per iniciar la navegació cap al sud tot seguint la costa oest de Spitsbergen.
Allotjament i pensió completa a bord.
8è Dia – Naveguem les aigües de l’Isfjorden rumb a Longyearbyen, ens acostem a Alkhornet i celebrem una barbacoa de comiat.
Avui tornarem a navegar les aigües de l’Isfjorden,el fiord on hi ha la capital de l’arxipèlag. Situat al centre de la costa oest, l’Isfjorden és un dels sistemes de fiords més importants de Svalbard i, gràcies a les seves condicions meteorològiques particularment suaus, un dels llocs biològicament més rics de Spitsbergen. En aquest sentit, tal i com podrem observar durant la navegació, els vessants orientats al sud estan coberts per una variada catifa vegetal inèdita en altres llocs de l’illa convertint-se en el lloc de nidificació preferit de moltes colònies d’ocells que es beneficien tant de la vegetació com de les productives aigües del fiord. Entre aquests destaquen per la seva abundància els gavinots hiperboris, els gavotins, els somorgollaires i les gavinetes de tres dits, totes elles aus típiques de les altes latituds.
Si les condicions meteorològiques ho permeten ens acostarem a Alkhornet, on nidifica una important colònia de gavotins, somorgollaires de Brünnich i gavinetes de tres dits. L’existència de la colònia és especialment important per la vegetació, que es beneficia de l’extraordinària quantitat de nutrients aportats pel guano dels ocells, formant riques pastures on és fàcil veure rens salvatges. A la zona també hi ha les restes d’antigues cabanes dels caçadors noruecs, dels temps en què Svalbard era una important zona de caça d’animals amb pells d’interès comercial, especialment guineus polars, llebres àrtiques i ossos polars.
A la tarda el capità del MS Fram buscarà un ancoratge protegit per baixar a terra i celebrar una barbacoa especial de comiat sota la llum màgica de l’àrtic.
Allotjament i pensió completa a bord.
9è Dia – Arribem a Longyearbyen de matinada i volem de retorn a Barcelona.
Aquesta matinada el nostre vaixell arribarà a Longyearbyen. Ens acomiadarem del MS Fram i ens traslladarem a l’aeroport per agafar el vol charter de la companyia Hurtigruten per volar de retorn a Düsseldorf, on connectarem amb el vol a Barcelona. Quan aterrem a l’aeroport del Prat donarem per acabat aquest itinerari únic al llarg d’una de les costes més espectaculars de l’hemisferi nord, del qual esperem que en guardin un molt bon record.
Data de sortida 2012: 8 d’agost.
Preu per persona en cabina:
N2, exterior, 2 llits baixos, coberta 3
Doble: 5.395.-€
Suplement individual: 2.640.-€
U2, exterior, 2 llits baixos, coberta 5/6
Doble: 5.720.-€
Suplement individual: 2.890.-€
F2, exterior superior, llit matrimoni, coberta 3/6
Doble: 6.175.-€
Suplement individual: 3.220.-€
Aquest preu inclou:
Vols internacionals de la companyia Lufthansa, classe turista.
Vol charter Düsseldorf – Spitsbergen, classe turista.
Creuer de 8 nits a bord del creuer polar MS FRAM de la companyia Hurtigruten.
Cabina a bord segons la categoria escollida.
Pensió completa durant tot el viatge.
Guia acompanyant d’Eurovacances durant tot el viatge.
Totes les excursions i totes les visites del programa.
Assegurança d’assistència en viatge de la companyia Europea.
Observacions: Creuer d’Exploració amb itinerari i horaris flexibles, subjectes a les condicions meteorològiques, les condicions del gel i el bon criteri del capità. |